25 de novembre de 2025
San Marino. Les eleccions a l’ajuntament no són un incident local: s’han convertit en el primer termòmetre polític real de l’atmosfera del país. I el senyal ha estat alt i clar: la postura del govern ja no és convincent, i una part important dels ciutadans de San Marino clarament comença a distanciar-se’n.
El primer signe evident és la profunda desafecció amb aquestes eleccions. La participació ha caigut en picat, i en anys anteriors ja era baixa, i quan els ciutadans decideixen no votar, no estan “desertant” un nomenament administratiu, sinó que estan expressant una opinió. És un missatge directe i senzill: “Ja no ens representeu, ja no creiem en el que dieu i com governeu”.
Però hi ha un altre factor que pesa encara més: allà on els democristians eren presents a les llistes en una posició dominant, van perdre malgrat alguns candidats d’alt perfil i interessants. Això malgrat la carta del secretari polític Giancarlo Venturini, un text emotiu, sentit i estratègic, però que va ser immediatament molt contestat a les xarxes socials, percebut com un moviment desesperat en lloc d’una mobilització convincent.
El terreny sota els peus del gran partit s’ha aprimat perquè la població ja no jutja les paraules, sinó les decisions concretes dels darrers anys. I allà s’obre un abisme, que pot fomentar la creació de nous partits o moviments més en contacte amb la gent.
El descontentament sorgeix en dos fronts principals que van afectar profundament la votació.
El primer és la gestió de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea. Les accions de Luca Beccari ara s’associen habitualment amb opaques, tancades, arrogants i mancades de transparència. La percepció que circula al país és molt clara: molts aspectes de l’acord no s’han explicat completament, excepte per GiornaleSM, i alguns han estat literalment segellats, com ara el contingut de l’adenda. El resultat ha estat una pèrdua de confiança que ara és tangible. L’aversió a Beccari i la seva gestió s’ha convertit gairebé en un fet social, i està arrossegant el partit DC amb ella, que està pagant el preu d’haver donat suport, encobert i recolzat aquesta postura.
El segon front és la decisió, considerada improvisada, inoportuna i políticament incomprensible, d’obrir la porta als refugiats palestins. Les xarxes socials van ser un camp de batalla immediat: la decisió no va ser ben rebuda, no es va entendre i va crear una forta divisió. La percepció és que el govern va actuar precipitadament, gairebé sense considerar l’impacte emocional al país, ja ferit per anys de decisions complexes i divisives. La gran majoria dels ciutadans de San Marino s’hi oposen clarament i fermament.
La suma d’aquests factors ha portat a un resultat que no es pot subestimar.
Els demòcrates cristians surten d’aquestes eleccions debilitats, ferits i amb el seu electorat històric dividit. Un segment va votar alternatives, mentre que un altre segment, més significatiu, va optar per no votar en absolut en lloc de donar suport a una línia considerada distant, irrespectuosa i percebuda com a tecnocràtica, no política.
El problema és estratègic: el Govern ha perdut el contacte amb el poble de San Marino, i molts d’ells ja diuen que mai més votaran per aquesta majoria.
Hi ha la percepció que les decisions dels darrers anys s’han pres sense tenir en compte la voluntat popular, amb la idea que “primer decideix i després explica”. I aquest model de presa de decisions, a la República, no funciona. Mai ha funcionat.
Els Consells Castellers, i els seus resultats, no són un parèntesi: són un avís.
Si el model de governança no canvia, si no es restaura la transparència respecte a l’acord amb la UE, si no se celebra un referèndum abans que es ratifiqui l’acord i si no s’aturen les decisions que el país percep com a forçades, les properes eleccions generals podrien confirmar el que ja està emergint:
una pèrdua profunda i estructural de confiança en la DC, que podria perdre el seu antic paper com a líder del país, i en tot l’executiu.
I aquesta vegada, les cartes, les crides o els comunicats de premsa no seran suficients per revertir la tendència.
La política d’avui ha de tornar a parlar amb el poble de San Marino. I sobretot, ha de tornar a escoltar-los, cosa que no ha estat fent recentment.
Marco Severini – GiornaleSM
